Talment aquelles coses que realment ens venen de gust fer, les fem quan ens surten de dins... i aquesta es una d'elles.
Ja fa més d'un any que el oncle Jordi em va passar la seva bicicleta de carretera, la qual havia sigut durat molt temps la seva deboció, il·lussió io passió...
Encara que tots aquests sentiments encara existeixen per aqueat món, ja havien minvat per aquet objecte, ja que unaltra havia substituit aquesta...
I bé la meva excussa va ser la preparació per assolir finalitzar la marxa cicloturístic Montsec-Montsec MM80, la curta!!! eh... no penseu pas que el meu repte en un parell de setmanes és apuntarme a la llarga, (encara tinc seny, i els quatre queixals)
Ja que part del trajecte el faig sovint amb LaCopito, al anar Tremp/LLeida, el porto al volant, així vaig assaborint l'iteneràri...
I sabent com diu el "Roy Goodman" que l'important no és el destí sino gaudir del trajecte...
.jpg)
Sense fixar-me en la distància, (més per impossició que per deboció), ja que no hi havia bateria en el comptaquilòmetres...
Aquesta va ser la meva primera reintruducció en aquest món.
I no hi ha un, sense dos...
